Després d'uns dies a Portugal he tornat "contaminat" amb aquesta cançó. Es pot sentir a totes les ràdios i a tot'hora. I ara que estik aquí, en comptes d'explicar les quatre coses viscudes en aquelles terres em limito a deixar que disfruteu amb aquest videoclip. Boa Sorte està cantada per la brasilera Vanessa da Matta i també l'acompanya Ben Harper.
diumenge, 16 de setembre del 2007
diumenge, 2 de setembre del 2007
Un matí de diumenge a Montserrat
Són les 9 del matí. Surto de Manresa, però abans passo a buscar el diari. La ciutat no està deserta, però poc ni falta. Un cop a la carretera, hi ha algun cotxe més, pero ben pocs i només alguns moteros trenquen la monotonia.
Arribo a Monistrol. I dir que el pàrquing del cremallera està mig buit és exagerat. Ni una quarta part està ocupada pels vehicles. Debien fer l'obra amb molta visió de futur. Deixo el cotxe i pels voltants del pàrquing no hi ha gaire gent. Només alguna família amb canalla que ha vingut a passar el dia. Compro el bitllet i me'n vaig cap a l'estació. Allà tampoc hi ha ningu pq acaba de passar-ne un. M'hauré d'esperar vint minuts. I mentre passa l'estona va arribant gent. Al final l'andana queda força plena i quan arriba el cremallera sembla el metro. Presses per entrar i ocupar algun lloc. Però tot està ple. Dues parelles joves s'aixequen (jo crec que eren parelles, anaven agafats d la mà) i deixen seure a la gent gran. I la gent gran els hi agreeix durant tot el viatge. I entre agraiment i paisatge que no es veu perquè hi ha molta boira el "crema" arriba a Montserrat. I baixar d'allà és un descans perquè això d'anar dret i fer pujada no és el meu fort.
I un cop a la plaça la tranquilitat del desert manresà s'ha convertit en anar i venir de gent, però és un anar i venir de cap de setmana. Sense presses per anar a enlloc, amb la tranquilitat de poder mirar les coses sense tenir res millor a fer que esperar el moment de tornada.
Un cop passada la plaça dels matons (dels matons de llet, no pas de matar) l'ambient és el mateix i... sorpresa. La cua per pujar a veure la verge és curtíssima. Així que m'hi enfilo. A mig camí, però ja hi ha cua, estan aturats. Però no passa res. En cinc minuts soc a dalt i li toco la mà. I allà em trobo amb dues senyores que venen en contradirecció. Un senyor les adverteix i giren cua. A la sortida, es posa un ciri. I amb el ciri encès toca anar a missa, a veure que diuen els de la Penya Blaugrana, que avui, estic Montserrat per treballar. Fer fotos, escoltar-los... però això ja són figues d'un altre paner.
I després, un cop ha acabat tot, tornar a agafar el cremallera (q no és gens barat) fins a Monistrol. Ara va més buit, però deu n'hi do. I la carretera de tornada és de nou un osais de tranqulitat. Pocs cotxes, conduccció amb tranquilitat. I de seguida a casa. I ara, a dinar. Paella, que som diumenge.
Arribo a Monistrol. I dir que el pàrquing del cremallera està mig buit és exagerat. Ni una quarta part està ocupada pels vehicles. Debien fer l'obra amb molta visió de futur. Deixo el cotxe i pels voltants del pàrquing no hi ha gaire gent. Només alguna família amb canalla que ha vingut a passar el dia. Compro el bitllet i me'n vaig cap a l'estació. Allà tampoc hi ha ningu pq acaba de passar-ne un. M'hauré d'esperar vint minuts. I mentre passa l'estona va arribant gent. Al final l'andana queda força plena i quan arriba el cremallera sembla el metro. Presses per entrar i ocupar algun lloc. Però tot està ple. Dues parelles joves s'aixequen (jo crec que eren parelles, anaven agafats d la mà) i deixen seure a la gent gran. I la gent gran els hi agreeix durant tot el viatge. I entre agraiment i paisatge que no es veu perquè hi ha molta boira el "crema" arriba a Montserrat. I baixar d'allà és un descans perquè això d'anar dret i fer pujada no és el meu fort.
I un cop a la plaça la tranquilitat del desert manresà s'ha convertit en anar i venir de gent, però és un anar i venir de cap de setmana. Sense presses per anar a enlloc, amb la tranquilitat de poder mirar les coses sense tenir res millor a fer que esperar el moment de tornada.
Un cop passada la plaça dels matons (dels matons de llet, no pas de matar) l'ambient és el mateix i... sorpresa. La cua per pujar a veure la verge és curtíssima. Així que m'hi enfilo. A mig camí, però ja hi ha cua, estan aturats. Però no passa res. En cinc minuts soc a dalt i li toco la mà. I allà em trobo amb dues senyores que venen en contradirecció. Un senyor les adverteix i giren cua. A la sortida, es posa un ciri. I amb el ciri encès toca anar a missa, a veure que diuen els de la Penya Blaugrana, que avui, estic Montserrat per treballar. Fer fotos, escoltar-los... però això ja són figues d'un altre paner.
I després, un cop ha acabat tot, tornar a agafar el cremallera (q no és gens barat) fins a Monistrol. Ara va més buit, però deu n'hi do. I la carretera de tornada és de nou un osais de tranqulitat. Pocs cotxes, conduccció amb tranquilitat. I de seguida a casa. I ara, a dinar. Paella, que som diumenge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
