Per fi als play-off

Finalment, el Ricoh s'ha classificat pels play-off. Al final de la primera volta, amb els llocs de descens a tocar això semblava impossible. Però a la segona volta la dinàmica va canviar i es va començar a guanyar partits i ahir, després d'un partit d'infart a l'Hospitalet es va aconseguir la classificació matemàtica. De fet no va ser un dels millors partits que he vist. Qualsevol dels dos equips podria haver guanyat per vint punts de diferència si hagués estat una mica més encertat o no s'haguessin perdut tantes pilotes, però el que conta és que el Manresa va guanyar. Ara només queda una jornada i s'ha de gunyar per intentar estar entre els quatre primers i lliutar per tornar a ser allà on tots ens mereixem, a l'ACB!!!

Un bon pilar

El mes d'agost passat, quan estava ingressat a Sant Joan de Déu, em van regalar Els Pilars de la Terra. Tot un totxo de llibre i que cada cop que el veia em passaven les ganes de llegir-lo, però un bon dia vaig fer el pas i vaig començar a llegir-lo. I tot que ja sabia que era tot un clàssic quan el vaig llegir, vaig saber perquè. De fet, tot i les mil i picu de pàgines que tenia, me'l vaig llegir en 15 dies.
És un llibre llarg, molt llarg, però que es fa curt. Pàgina rere pàgina no deixa de sorprendre's i quan sembla que la història ja està a punt d'acabar-se, la novel·la pren un nou i sorprenent gir que encara és millor que el que ha passat fins al moment.
L'eix central de la història volta sobre la construcció d'una catedral i del seu arquitecte, en Tom Builder. Al voltant de la catedral es creen amors, odis, conspiracions, aliances, traicions... que no deixen de sorprendre pàgina rere pàgina.

Cuitadà de Segona, en català

Aquest migdia he vist el reportatge de Telemadrid on es denuncia la imposició del castellà en tots els àmbits públics a Catalunya i m’ha deixat molt preocupat. No ho havia pensat mai però jo sempre he estat víctima del sistema educatiu imposat pels nacionalistes. Jo només he aprés la llengua catalana i això em porta problemas molt greus. No puc surtir de Catalunya perquè ningú m’entén. Quina llàstima no poder anar fins a Saragossa o Madrid, i tampoc poder anar cap als països hispano-americans, on es parla llengua castellana, perquè tal i com fa un anys el rei Joan Carles va dir, els índigenes es delien per parlar la llengua de Cervantes i no va ser necessari el genocidi, que ara si que estem acometen a Catalunya contra els castellanoparlants. Si vaig al quiosc no puc comprar gairebé cap revista ni cap diari, excepte el Regió7, l’Avui o el Periódico. Ostres, es que ningú em va ensenyar a parlar castellà. Quan miro la televisió només puc veure TV3, el Canal 33 i les televisions locals perquè els altres canals, que no sé ni com es diuen, per culpa d’aquest sistema educatiu no ho entenc. I ara que he comprat un descodificador de TDT, gairebé no em serveix de res. Hi ha 24 canals però només 4 són en català. Sort en tinc del meu pare que va estudiar sota el franquismo (quins temps aquells!!!) i em pot traduir els informatius d’Antena3. Quina enveja tinc dels espanyols. Bé, de fet també m’ha fet el doblatge del vídeo de Telemadrid, que està al youtube!! Durant el franquisme si que hi havia biligüisme i es podien aprendre les dues llengües i no passava res. Hi havia un respecte per tothom, no es perseguia ningú, els llibres, tots eren en dues llengües i si es volia publicar en català ningú et deia res, i en castellà, tampoc. A més, llavors també s’ensenyava el castellà a les escoles i no s’adoctrinava a ningú ni perquè fos nacionalista ni per aconseguir que es convertís a l’extrema dreta.
A l’estiu, quan em van diagnosticar el Guillen Barre, primer no sabia el que em deien. Sort que el metge era molt comprensiu i es va adonar que el nom de la malaltia me’l deia en castellà. Quan em va dir que jo patia el síndrome de Guillem Barre, tot va quedar arreglat. No em va haver d’explicar res més.I ara si em permeteu me’n vais a mirar Silenci?, al 33, perquè els altres canals no els entenc. I tot per culpa d'aquests nacionalistes que no han deixat que a l'escola m'ensenyin a parlar el castellà.

València, un país

L'altre dia em vaig indignar. El govern valencià (del PP, tot sigui dit) va anunciar que volia tancar les emissions de TV3 al País Valencià, però finalment ha recapacitat. Ara sembla disposat a arribar a un acord de reciporicitat per tal que TV3 es pugui veure més enllà de l'Ebre sempre i quan el Canal 9 (que té fama de ser infumable) es pugui veure a Catalunya. Però el govern "popular" sempre hi vol guanyar. El govern de Camps no en té prou amb un acord de reciprocitat (de fet crec que l'audiència que la televisió valenciana pot aconseguir a Catalunya és mínima, mentre que TV3 té una implantació important en contrades valencianes). Per això vol que els professionals de Televisió de Catalunya utilitzin per la de denominació Comutitat Valenciana, que és l'oficial i la que marca l'Estatut, i no pas la de País Valencià. Potser això només sembla una anècdota en tota la polèmica però per mi és una mostra més, i potser només la punta de l'iceberg, del fort intervencionisme que els governs de dretes (per no dir d'extrema dreta) d'aquest Estat volen tenir en els mitjans de comunicació públics.