dimecres, 10 d’octubre del 2007

Oporto: la Ciutat dels ponts i les Esglésies


La desembocadura del Duero, que en el seu últim sospir banya Oporto, és el que ha marcat la geografia de la ciutat. El seu barri antic neix a la riba dreta del riu i des d’allà la ciutat s’estén per un ampli territori. En aquest barri antic és gairebé impossible fer quatre passes sense topar amb una església. De fet, a la zona més cèntrica de la ciutat se n’hi concentren prop d’una trentena i la majoria són dignes de ser visitades. Els temples són també un repàs dels estils arquitectònics que han dominat Europa des de l’edat mitjana, i n’hi ha que s’hi concentren tots a l’hora, com en el cas de l’església de Santa Clara o la catedral. I entre església i església, s’alça la torre dels Clergues, des d’on es pot tenir una bona perspectiva de gairebé totes les teulades de la ciutat.
Pel que fa als ponts, tots tenen unes dimensions impressionants, tant d’amplada com d’alçada. En total, n’hi ha sis que travessen el Duero i els més característics són els ponts de l’arquitecte Eiffel. Pel primer,actualment ja en desús, hi passava el tren. I per l’altre, anomenat Lluís I, per dalt hi passa el metro i per la passarel·la de baix, els cotxes. Els altres quatre ponts són més moderns però no per això perden espectacularitat.
I entre els ponts i les esglésies, Porto també té una gran varietat gastronòmica. S’hi pot tastar la cuina típica a base de carn o peix, sempre acompanyat de patates i arròs. Però també és típic menjar una francesinha al costat del riu. Es tracta d’un plat ràpid però molt elaborat i acompanyat d’una salsa feta a base de vi i cervesa.