Alucinant!

Dos dies després de les eleccions es comencen a fer reflexions sobre l'alta abstenció que a Catalunya, diuen, va ser superior que a l'Estat Espanyol. Però això no és alucinant. És normal que la gent n'estigui fins als... dels putus polítics. Gairebé tots són uns mediocres. Però això és igual. Del que jo vull parlar és de les declaracions que ha fet el secretari d'Estat de comunicació. El tiu ha dit que a Catalunya l'alta abstenció s'ha degut a que hi havia un esdeveniment esportiu. I jo em pregunto, quin? Doncs la Fórmula 1!!!! I jo em pregunto, resulta q a la resta d'Espanya no es miren la F1? I a Asturies??? Allà no hauria hagut d'anar a votar ningu!!! Tothom hauria d'haver mirat l'Alonso per la tele o com q tots son tan rics, llogar un balcó a Monaco!!! Cullons, senyor secretari d'estat de Comunicacio, que encara que el GP el facin x TV3 i T5, aquí no ens el mirem per un canal i grabem l'altre! Que la realització és la mateixa i encara miris el video 5 hores després el guanyador és el mateix (wenu, a vegades no, xo no es questio de posarse en temes de caballeria). I una altra cosa!! Per molt que aquí es mirés el GP, els col·legis obrien a les 9 del matí i tancaven a les 8 del vespre i la comèdia del aF1 s'acaba a les 3 o les 4 de la tarda, com a molt!!!!

Però bé, qui soc jo per contradir aquest senyor? Així, que quan hi torni haver eleccions, a Catalunya que canviin el dia de la Fórmula i l'ajornin fins el cap de setmana següent.

Vergonya

Avui sento vergonya, vergonya de ser manresà. Per primer cop ha entrat un partit ultradretà, xenòfob i que insulta la intel·ligència d'aquells a qui es dirigeixen. El seu programa, en fi, no es pot dir programa, està ple de demagògia i només parlen d'un tema que cap altre partit ha sabut abordar o com a mínim explicar bé a la població. La immigració. A més, són una gentussa que no han fet soroll ni campanya (casi bé) i una mica més i s'emporten els mateixos regidors que el PP.

Per cert, que el Javaloyes (que no ha perdut cap regidor) s'ha emprenyat. Resulta que aquesta gent els adelenten per la dreta, i això no es pot fer. Però el Javaloyes ha de repassar el codi de circulació que diu que per ciutat es pot adelantar per qualsevol costat i que és per carretera, estatal o autonòmica, quan només es pot avançar per l'esquerra. Esperem, que PxC no es presenti més amunt i es quedin tocant el pebrots als ajuntaments sense arribar a cap parlament.
I els altres, els que després de les eleccions al parlament es pensaven que es podrien menjar el món, ara només es menjaran els mocs. Són els Ciutadans Ciudadanos. Després de la sorpresa a les autonòmiques i el seu discurs, que alguns trobaven innovador, ara han vist que, com deia jo, el que ells diuen no porta enlloc. Primer pq fa perdre temps. Si jo fos de Ciudadanos, hauria d'escriure cada article al bloc dos cops, un català i un altre en castellà o el que encara seria pitjor al costat de cada paraula/palabra fer/hacer la/la traducció/traducción. I si això ho extrapolem a l'ajuntament vol dir que s'haurien gastat una pasta gansa en canviar tots els cartells i cartellets per posar Carrer/calle de/de la/la Font/Fuente. Les senyals de trànsit les haurien duplicat. Una direcció prohibida s'hauria de posar primer en castellà i després en català, i això val molts calers. No sé els senyals que hi deu haver a Manresa però.... i després canvia tots els semàfors pq posin el vermell i el rojo, el taronja i el naranja i el verd i el verde perquè tothom ho entengués. I així amb tot. Vaja, una cosa que no té sentit.

I la resta de partits, dons el Vives amb més vots que ningú segurament no serà alcalde (millor) i el Campru estarà de sort si torna a fer tripartit.

ACB! ACB! ACB! ACB!

Si senyor! Ahir ho vam aconseguir a Huelva, ara ja Som ACB un altre cop. Només ha costat una temporda, però ha estat una temporada llarga, dura, plena de patiment i fins que no ho hem tingut a la mà gairebé no ens ho hem cregut (bé amb el 2-0 conta el Huelva ja semblava que tot era possible). I ara, esportivament ja som ACB, i esperem que per despatxos també. I si aquest any ha estat normal patir, tocar els llocs de descens i resar per poder pujar, la pròxima temporada també tocarà patir, resar, anar a Montserrat a posar ciris i esperar que Déu escolti les pregàries, perquè "Resa" mira q s'arriba a dir cops al Congost, ara, els aficionats potser ho haurien de fer una mica. Però i si Déu no existeix? Doncs per si de cas, cal començar a fer les coses bé, trobar calers, fer un bon equip i jo que se!!!! La qüestió és que mai més tornem a la LEB, ni que sigui per estar-hi de pas, com aquest any. Més val no patir i gaudir de l'espectacle ACB que no pas cremar-se amb les flames de l'infern mentre ens passegem pel purgatori. Clar que també estaria molt bé tornar a guanyar l'ACB, guanyar la Copa de Rei i jugar a Europa. Això ara és una utopia. Però també ho era a principis de la dècada dels 90 i es va aconseguir. Així que ja vurem que passa.

L'emoció de la Lliga?

Doncs si, com deia Eto'o dilluns de la setmana passada la lliga té més emoció que mai. Barça i Madrid estan empatats però el Madrid té el gol a verage a favor. És magnífic. Tots els seguidors barcelonistes estem eufòrics. Aquesta és l'emoció que volíem. El Madrid al davant i veure com primer el Getafe ens expulsa de la Copa del Rei i el Madrid ens arrebassa el liderat. És magífic. I per postres, ahir el Deco dient que si no es guanya la lliga seria una una temporada decebedora. Però si ja ho és ara de decevedora. El Sevilla la Supercopa d'Europa, després ens foten fora de la Champions, i clar a aquelles altures ja no ens podíem incorporar a la Uefa (Que tampoc hauríem guanyat), el magnífic Mundialet de clubs, on érem els favorits i després de tot ens foten fora de la Copa del Rei. Encara hi ha qui diu que així ens podíem centrar en la lliga. Per favor... si només queden quatre jornades i ara ja ni per la lliga. I la temporada no serà decebedora pels barcelonistes sino es guanyar la lliga. Tan si es guanya com si no, la temporada ha estat i serà decebedora. Això només servirà per renta la cara. I encara gràcies. aaah, i l'emoció de la Lliga deu ser només per l'Eto'o, perquè jo, encara no li he trobat.

Redescobrint Els Convidats

Aquest dissabte vaig tenir l'ocasió de redescubrir un grup manresà que feia molts anys que no escoltava. De fet, jo em vaig quedar amb el seu segon disc, Fugaç, quan encara eren un duet i l'Àfrica no cantava en cap ni un dels seus temes.
Naturalment que el millor de tot va ser escoltar la seva música en directe però la presentació també ser un plaer. Volien fugir del tradicional escenari per acostar-se al públic i ho van aconseguir. Ells van situar-se formant una rotllana enmig de la sala gran de El Sielu i es van envoltar de petites espelmes. Tots donaven la cara i també l'esquena perquè tenien públic pels quatre costats (i a més a més estàvem tots assentats, cosa que a mi em va anar genial perquè no em vaig cansar).
Al llarg del concert també van presentar dues cançons del nou disc que ara començaran a grabar i només queda dir una cosa. Ja espero que surti al mercat per comprar-lo (o potser baixar-me'l x l'emule)