I ja som colíders!!

Qui ens ho havia de dir fa tres o quatre setmanes que avui, el RicohManresa seria colíder de la Lliga ACB al costat de la Penya, l'Akasvayu, el Barça, el Granada i el Madrid. L'ACB.com parlava de la revolució dels modestos pq ningú no hauria donat ni un cèntim (q es menys q un duro) apostant que ara estaríem aqui. I encara hauria donat menys si hagués dit que hauriem guanyat al TAU, al Caja San Fernando (ara Cajasol), al Menorca i al Fuenlabrada (aquest per 17 punts!!!!).
Ara però, toca no fer-nos il·lusions i seguir pas a pas. Els grans encara no estan del tot conjuntats i contra el Ricoh surten fluixos, sense anar a totes. Però a partir d'ara és d'esperar que ja ens busquin des d'un principi, sense donar-nos aquesta arrencada on ens escapem de 10 punts i que després ens donen vida durant tot el partit. Diumenge vinent ens veurem les cares amb el Valladolid, que serà una nova prova de foc (molt més que amb el TAU -l'any que vam baixar, un dels últims partits guanyats, sino és que va ser l´últim, va ser casa contra ells i després vam perdre i baixar amb el Menorca) i a partir d'aquí veurem com va tot. Tenim una bona plantilla i bon entrenador. Ara només falta creure que es pot fer bé, que no pugin els fums i sobretot GUANYAR!!!

Agressió al tren

Una agressió com la que va passar el 7 d'octubre en un tren de FGC, per sort, no passa sovint, tot i que possiblement d'agressions al tren n'hi ha de tan en quan. Aquest cop, el que ha passat ha sortit a la llum i si ha agafat la volada que té és perquè les càmeres de FGC ho han grabat. Jo estic a favor que es difonguin les imatges, sempre i quan es protegeixi la privacitat de la menor (l'agressor q es foti -a la presó-). Tot i això, no m'agrada el gir que ha donat la cosa i el morbo que s'ha arribat a crear al seu voltant. Que hi hagi morbo és normal, però cal que es parli del cas les 24 hores del dia? Cal que tots els informatius faci dos dies que obren amb el mateix? Jo crec que no. Les imatges han de servir per demostrar que no es pot anar pel món foten el que es vol i que la justícia serveix per alguna cosa. Pel que no pot servir és pq aquest paio q no treballa pq cansa tingui els collons de demanar 2000 euros per anar a un programa de televisió (segons Rac1) i que se'l persegueixi d'aquesta manera fent-li el joc (pq al tiu li encanta estar davant les càmeres).

Oporto: la Ciutat dels ponts i les Esglésies

La desembocadura del Duero, que en el seu últim sospir banya Oporto, és el que ha marcat la geografia de la ciutat. El seu barri antic neix a la riba dreta del riu i des d’allà la ciutat s’estén per un ampli territori. En aquest barri antic és gairebé impossible fer quatre passes sense topar amb una església. De fet, a la zona més cèntrica de la ciutat se n’hi concentren prop d’una trentena i la majoria són dignes de ser visitades. Els temples són també un repàs dels estils arquitectònics que han dominat Europa des de l’edat mitjana, i n’hi ha que s’hi concentren tots a l’hora, com en el cas de l’església de Santa Clara o la catedral. I entre església i església, s’alça la torre dels Clergues, des d’on es pot tenir una bona perspectiva de gairebé totes les teulades de la ciutat.
Pel que fa als ponts, tots tenen unes dimensions impressionants, tant d’amplada com d’alçada. En total, n’hi ha sis que travessen el Duero i els més característics són els ponts de l’arquitecte Eiffel. Pel primer,actualment ja en desús, hi passava el tren. I per l’altre, anomenat Lluís I, per dalt hi passa el metro i per la passarel·la de baix, els cotxes. Els altres quatre ponts són més moderns però no per això perden espectacularitat.
I entre els ponts i les esglésies, Porto també té una gran varietat gastronòmica. S’hi pot tastar la cuina típica a base de carn o peix, sempre acompanyat de patates i arròs. Però també és típic menjar una francesinha al costat del riu. Es tracta d’un plat ràpid però molt elaborat i acompanyat d’una salsa feta a base de vi i cervesa.