dimecres, 11 d’abril del 2007

Cuitadà de Segona, en català

Aquest migdia he vist el reportatge de Telemadrid on es denuncia la imposició del castellà en tots els àmbits públics a Catalunya i m’ha deixat molt preocupat. No ho havia pensat mai però jo sempre he estat víctima del sistema educatiu imposat pels nacionalistes. Jo només he aprés la llengua catalana i això em porta problemas molt greus. No puc surtir de Catalunya perquè ningú m’entén. Quina llàstima no poder anar fins a Saragossa o Madrid, i tampoc poder anar cap als països hispano-americans, on es parla llengua castellana, perquè tal i com fa un anys el rei Joan Carles va dir, els índigenes es delien per parlar la llengua de Cervantes i no va ser necessari el genocidi, que ara si que estem acometen a Catalunya contra els castellanoparlants. Si vaig al quiosc no puc comprar gairebé cap revista ni cap diari, excepte el Regió7, l’Avui o el Periódico. Ostres, es que ningú em va ensenyar a parlar castellà. Quan miro la televisió només puc veure TV3, el Canal 33 i les televisions locals perquè els altres canals, que no sé ni com es diuen, per culpa d’aquest sistema educatiu no ho entenc. I ara que he comprat un descodificador de TDT, gairebé no em serveix de res. Hi ha 24 canals però només 4 són en català. Sort en tinc del meu pare que va estudiar sota el franquismo (quins temps aquells!!!) i em pot traduir els informatius d’Antena3. Quina enveja tinc dels espanyols. Bé, de fet també m’ha fet el doblatge del vídeo de Telemadrid, que està al youtube!! Durant el franquisme si que hi havia biligüisme i es podien aprendre les dues llengües i no passava res. Hi havia un respecte per tothom, no es perseguia ningú, els llibres, tots eren en dues llengües i si es volia publicar en català ningú et deia res, i en castellà, tampoc. A més, llavors també s’ensenyava el castellà a les escoles i no s’adoctrinava a ningú ni perquè fos nacionalista ni per aconseguir que es convertís a l’extrema dreta.
A l’estiu, quan em van diagnosticar el Guillen Barre, primer no sabia el que em deien. Sort que el metge era molt comprensiu i es va adonar que el nom de la malaltia me’l deia en castellà. Quan em va dir que jo patia el síndrome de Guillem Barre, tot va quedar arreglat. No em va haver d’explicar res més.I ara si em permeteu me’n vais a mirar Silenci?, al 33, perquè els altres canals no els entenc. I tot per culpa d'aquests nacionalistes que no han deixat que a l'escola m'ensenyin a parlar el castellà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es un fet que des de fora les nostres fronteres ens veuen com extrangers, som invasors a la nostra propia terra, i ultimament comença a ser dificil trobar establiments on atenguin els clients en català, (atenció: no dic que els castellano parlants no tinguin dret a ser atesos, dic que en cas de dubte s'auria de parlar la llengua propia d'entrada)

per molt que em dolgui la presió que pot fer una persona es molt poca, i sempre es mes rellevant una manifestacio pel tancament d'una empresa que no pas una reivindicació cultural