Montilla i el Ricoh

El President Montilla va dir, en resposta a una pregunta del jove Josep González, a un programa de la Xarxa de Televisions locals i La Malla, que la Generalitat no ha de destinar el recursos públics a finançar clubs d'esport professional, entre ells el Ricoh Manresa. A més, va seguir amb una llarga parrafada sobre els diners que la generalitat destina a l'esport de base. Però, no sé si interessadament o per descuit, el President no va fer esment que TV-3, la Nostra, finança clubs professionals com el Barça i també el Joventut. És normal això? Per què una empresa pública, finançada en gran part amb recursos públics, ajuda uns clubs i en discrimina uns altres i a sobre el president ens ha de venir insultar amb una resposta que només pot convèncer a les persones que no segueixen el món del bàsquet i ignoren l'actuació de la televisió pública?

Diumenge, Tots som Manresa

Tots som Manresa, diumenge que ve, en el partit entre el Ricoh Manresa i el Gran Canària es posaran a la venda les samarretes que han d'ajudar a alleujar la situació econòmica que viu l'equip manresà. Esclar, que potser ara no és el millor moment per demanar diners, però cal recordar, que tot i que hi ha molta gent afectada per la crisi, també hi ha molta gent que manté els seus ingressos econòmics.

La Selecció Catalana de bàsquet a l'NBA

Pau Gasol ja pot jugar amb la Selecció Catalana al NBA '08. Des de fa algunes setmanes des de la web de www.seleccions.cat es pot descarregar el mod que permet afegir la la Selecció Catalana a la versió de l'NBA '08 de PC. Una llàstima que arribi per aquestes dates quan ja fa algunes setmanes que es pot trobar al mercat la versió '09 d'aquest mateix videojoc i que ha guanyat molt tan en el simulador com en l'apartat estadístic.

Tots som Manresa

El Ricoh Manresa continua amb la seva lluita per mantenir-se a l'ACB. Aquesta lluita passa per la pista però també per trobar el milió d'euros que segons el president de l'entitat, Josep Vives falta per tancar el pressupost. Avui s'han reunit amb la Generalitat, que ha promés ajuda per trobar un patrocinador però que diu que no pot ajudar el club, mentre TV-3 (empresa publica) signa acords de patrocini amb la Penya de Badalona, dedica un dineral a l'Espanyol i es fa el seu deute més gran donant diners al Barça. Però ésclar, quan a Manresa se'n demanen ja s'ha acabat tot el pastís entre els "amiguetes". I bé, mentrestant és de la societat civil d'on surten iniciatives per ajudar a salvar club. Es tracta de Tots som Manresa, una iniciativa que ha sortit de fora la ciutat, però que de seguida ha estat aplaudida que té per objectiu vendre samarretes per tal d'ajudar al Ricoh. La web: www.totssommanresa.com i la iniciativa en global és aparentment modesta però donades les possbilitats i les girades d'esquena de les institucions que donen suport als altres clubs, aquesta és de moment l'única solució. Petites iniciatives que al final equivalen a una de gran.

Días de Reyes Magos. Emílio Pascual

És un llibre catalogat com a infantil i/o juvenil però jo considero que és apte per a tots els públics: tant per grans com per petits. És la història d’un adolescent frustat i emprenyat per la situació que veu a casa, on el seu pare i la seva mare es barallen i l’única sortida que veu és la de marxa de casa. Però abans es troba amb un cec al metro que li demana que li llegeix-hi els llibres que no pot veure. Ell accepta de bon grat i comença una descoberta de la literatura. De fet, el llibre està ple de referències de grans obres de la literatura escrit amb un llenguatge excel·lent i perfectament entenedor. I a part d’aquestes referències i les bones intecions literàries, que compleix de sobres, la novel·la destila una màgia pròpia. La història està envoltada d’una aura i cert misteri, que no passa per aventures exòtiques, sinó per allò més quotidià que als grans els pot fer tornar a aquelles tardes d’infància i joventut plenes d’il·lusió i ingeniutat, que a vegades queden enyorades.

Cadira de rodes per 40 euros

Llegeixo a l'edició digital de La Vanguardia que han inventat una cadira de rodes que val 40 o 50 euros. Es tracta d'un enginyós invent que aprofita les cadires de plàstic, aquelles que hi ha a les terrasses dels bars, per posar-los rodes i el suport de les rodes de les cadires de rodes de veritat. La notícia diu que l'objectiu és popularitzar-la a l'Àfrica, que segurament és on fan més falta. I la veritat és que aquí potser no ens fan falta. Ja tenim aquelles tan lletges que paga la Seguretat Social, però que funcionen, i les més cares (K-4, Colours) que tenen dissenys molt més guais plens de colors i mil característiques més com el poc pes, els hi pots posar "antivuelcos" i també hi ha les elèctriques per aquelles persones que a part de problemes a les cames també en tenen als braços. Però veient aquest invent penso que a vegades aquí ens falta assumir la simplicitat de les coses. Quan estava a la Guttmann tothom volia la cadira guai, la de 3.000 euros, però a l'hora de la veritat, el que compta és que et porti i si per aquell que no els pot pagar n'hi ha de més simple, sense tantes tonteries, millor que millor.

Bogeries de Brooklyn. Paul Auster.

Possiblement un dels millors llibres de l’autor nord-americà Paul Auster, que viu al barri novaiorquès de Brooklyn, on s’ambienta el llibre. El protagonista, el jubilat Nathan Glass, ja té 60 anys, està divorciat i pateix un càncer. Per quest motiu es trasllada a Brooklyn per passar els últims anys de la seva vida. Sorprenentment, però, es troba el seu nebot i la seva vida fa un gir de 360 graus, fins al punt de convertir-se en un home feliç. A partir d’aquí s’entrecreuen diferents històries dels personatges i tòpics que la literatura i el cinema nord-americà ens han presentat repetidament: homosexuals, estafadors, transformistes, prostitució, drogues, sectes…. però Auster ho fa amb un llenguatge gairebé perfecte: és directe i exacte, i es deixa de floritures literàries que dificulten la lectura.