Días de Reyes Magos. Emílio Pascual

És un llibre catalogat com a infantil i/o juvenil però jo considero que és apte per a tots els públics: tant per grans com per petits. És la història d’un adolescent frustat i emprenyat per la situació que veu a casa, on el seu pare i la seva mare es barallen i l’única sortida que veu és la de marxa de casa. Però abans es troba amb un cec al metro que li demana que li llegeix-hi els llibres que no pot veure. Ell accepta de bon grat i comença una descoberta de la literatura. De fet, el llibre està ple de referències de grans obres de la literatura escrit amb un llenguatge excel·lent i perfectament entenedor. I a part d’aquestes referències i les bones intecions literàries, que compleix de sobres, la novel·la destila una màgia pròpia. La història està envoltada d’una aura i cert misteri, que no passa per aventures exòtiques, sinó per allò més quotidià que als grans els pot fer tornar a aquelles tardes d’infància i joventut plenes d’il·lusió i ingeniutat, que a vegades queden enyorades.

Bogeries de Brooklyn. Paul Auster.

Possiblement un dels millors llibres de l’autor nord-americà Paul Auster, que viu al barri novaiorquès de Brooklyn, on s’ambienta el llibre. El protagonista, el jubilat Nathan Glass, ja té 60 anys, està divorciat i pateix un càncer. Per quest motiu es trasllada a Brooklyn per passar els últims anys de la seva vida. Sorprenentment, però, es troba el seu nebot i la seva vida fa un gir de 360 graus, fins al punt de convertir-se en un home feliç. A partir d’aquí s’entrecreuen diferents històries dels personatges i tòpics que la literatura i el cinema nord-americà ens han presentat repetidament: homosexuals, estafadors, transformistes, prostitució, drogues, sectes…. però Auster ho fa amb un llenguatge gairebé perfecte: és directe i exacte, i es deixa de floritures literàries que dificulten la lectura.

Els dimarts amb Morrie

Un bon dia, Mitch Albom veu per televisó que un dels seus exprofessors, en Morrie, pateix una malaltia terminal i això no el deixa indiferent i si posa en contacte. Amb aquest inici, de seguida un sap com acabarà la novel•la, però això no li treu atracció, sinó tot al contrari, fa que encara en tingui més. A partir d'aquí, dimarts rere dimarts, alumne i professor es troben. I dimarts rere dimarts parlen de temes que els preocupen: el món, de sentir llàstima per un mateix, la recança, la mort, l'amor... i així fins a catorze dimarts.
Les converses fugen de les banalitats i els tòpics més recurrents al tractar aquestes temes i no tan sols arriben al cor, sino que també fan pensar, i molt. A tot això s'hi afegeix una bona qualitat literària i no és en va que durant molt de temps hagi estat, discretament, un dels best sellers mundials. A més, tot i la duresa de la situació, ni tan sols quan és a les portes de la mort Morrie fa pena ni llàstima: és tot un exemple de ganes de viure, de valor i un gran esperit de superació. A més, ni en les escences més dures es cau en la morbositat vanal i inútil que no ens porta enlloc i que ara està tant de moda per enganxar audiència. I si algú ja l'ha llegit (fa anys que està al mercat) n'existeix una segona part: Morrie se'n va.

Una novel·la com les d'Alfred Bosch

Viatge a la València al segle XIX. Guerres del francès a cavall de la industrialització i la vida rural. Una part tira cap al liberalisme però l’Esglèsia més conservadora no vol que la societat evolucioni i es restaura la Inquisició. I a través del personatge de Llorenç Ramo, Alfred Bosch ens narra la història de l’últim condemnat, Gaietà Ripoll a morir a la foguera pel Sant Ofici. Ramo fa l’impossible per salvar-lo, però una secta i complots constants a la seva esquena, sectes i símbols gairebé indesxifrables el porten en un carreró sense sortida. Ramo vol defensar el seu amic.
I tot això, en una novel•la com les de Bosch. Uns fets reals que inspiren la ficció i d’una forma fresca i sense recarregar-se ens aproximen i ens fan conèixer etapes de la nostra història. I després de llegir Inquisitio, no és estrany que la novel•la li hagi valgut un premi. Aquest cop el Prudenci Bertrana.


Inquisitio. Alfred Bosch.
Editorial Columna. 2006

Un bon pilar

El mes d'agost passat, quan estava ingressat a Sant Joan de Déu, em van regalar Els Pilars de la Terra. Tot un totxo de llibre i que cada cop que el veia em passaven les ganes de llegir-lo, però un bon dia vaig fer el pas i vaig començar a llegir-lo. I tot que ja sabia que era tot un clàssic quan el vaig llegir, vaig saber perquè. De fet, tot i les mil i picu de pàgines que tenia, me'l vaig llegir en 15 dies.
És un llibre llarg, molt llarg, però que es fa curt. Pàgina rere pàgina no deixa de sorprendre's i quan sembla que la història ja està a punt d'acabar-se, la novel·la pren un nou i sorprenent gir que encara és millor que el que ha passat fins al moment.
L'eix central de la història volta sobre la construcció d'una catedral i del seu arquitecte, en Tom Builder. Al voltant de la catedral es creen amors, odis, conspiracions, aliances, traicions... que no deixen de sorprendre pàgina rere pàgina.