Montilla i el Ricoh

El President Montilla va dir, en resposta a una pregunta del jove Josep González, a un programa de la Xarxa de Televisions locals i La Malla, que la Generalitat no ha de destinar el recursos públics a finançar clubs d'esport professional, entre ells el Ricoh Manresa. A més, va seguir amb una llarga parrafada sobre els diners que la generalitat destina a l'esport de base. Però, no sé si interessadament o per descuit, el President no va fer esment que TV-3, la Nostra, finança clubs professionals com el Barça i també el Joventut. És normal això? Per què una empresa pública, finançada en gran part amb recursos públics, ajuda uns clubs i en discrimina uns altres i a sobre el president ens ha de venir insultar amb una resposta que només pot convèncer a les persones que no segueixen el món del bàsquet i ignoren l'actuació de la televisió pública?

Diumenge, Tots som Manresa

Tots som Manresa, diumenge que ve, en el partit entre el Ricoh Manresa i el Gran Canària es posaran a la venda les samarretes que han d'ajudar a alleujar la situació econòmica que viu l'equip manresà. Esclar, que potser ara no és el millor moment per demanar diners, però cal recordar, que tot i que hi ha molta gent afectada per la crisi, també hi ha molta gent que manté els seus ingressos econòmics.

La Selecció Catalana de bàsquet a l'NBA

Pau Gasol ja pot jugar amb la Selecció Catalana al NBA '08. Des de fa algunes setmanes des de la web de www.seleccions.cat es pot descarregar el mod que permet afegir la la Selecció Catalana a la versió de l'NBA '08 de PC. Una llàstima que arribi per aquestes dates quan ja fa algunes setmanes que es pot trobar al mercat la versió '09 d'aquest mateix videojoc i que ha guanyat molt tan en el simulador com en l'apartat estadístic.

Tots som Manresa

El Ricoh Manresa continua amb la seva lluita per mantenir-se a l'ACB. Aquesta lluita passa per la pista però també per trobar el milió d'euros que segons el president de l'entitat, Josep Vives falta per tancar el pressupost. Avui s'han reunit amb la Generalitat, que ha promés ajuda per trobar un patrocinador però que diu que no pot ajudar el club, mentre TV-3 (empresa publica) signa acords de patrocini amb la Penya de Badalona, dedica un dineral a l'Espanyol i es fa el seu deute més gran donant diners al Barça. Però ésclar, quan a Manresa se'n demanen ja s'ha acabat tot el pastís entre els "amiguetes". I bé, mentrestant és de la societat civil d'on surten iniciatives per ajudar a salvar club. Es tracta de Tots som Manresa, una iniciativa que ha sortit de fora la ciutat, però que de seguida ha estat aplaudida que té per objectiu vendre samarretes per tal d'ajudar al Ricoh. La web: www.totssommanresa.com i la iniciativa en global és aparentment modesta però donades les possbilitats i les girades d'esquena de les institucions que donen suport als altres clubs, aquesta és de moment l'única solució. Petites iniciatives que al final equivalen a una de gran.

Què ha fet el Ricoh per merèixer això?

La Penya ha guanyat al Ricoh. I no és d'estranyar. D'entrada, primer de tot cal dir que els manresans no han fet un bon inici i que l'errada de Grimau en l'última possessió del Ricoh és incomprensible i hauria pogut canviar el resultat del matx i el Joventut hauria tingut el que es mereixia després del patètic espectacle que ha donat al Nou Congost.

A la pista, la Penya no hi tenia cinc jugadors, en tenia vuit. Quan el Ricoh ha entrat al partit, els tres àrbitres s'han encarregat des deixar-los despenjat. Un bloqueig de Guillem Rubio, era falta en atac. Un de Jagla era falta defensiva. A Espil se li pita una tècnica per protestar. L'Aito pot cridar tant com vulgui, igual que les seves vaques sagrades i té els piiiiiii de d'insinuar que l'arbitratge ha estat cassolà. Ha vist el partit o es pensa que a Manresa som imbècils?

Després de la primera part ha vingut la segona. I si, l'arbitratge ha estat més ajustat, fins que el Manresa ha aixafat els talons al conjunt verd-i-negre. Llavors hi han tornat a correr a tots. I si no hagués estat pel final, on, torno a insistir en què s'ha de reconèixer l'error del Grimau, propi de l'escola de bàsquet i no d'un jugador experimentat, ens piten una antiesportiva que mai es pita. I després quan saquen, el Manresa busca i fa la falta, però els àrbitres no veuen res? Que curiós. I quan s'acaba el partit, Rudy (davant de qui els àrbitres es descuiden els cullons a casa i no li xiulen faltes) es passeja provocant demostrant que tot el que té de bon jugador de bàsquet ho té d'impresentable. A mi, em faria vergonya aocnseguir una victòria com aquesta.

Per cert, lamentable l'encarament de Jagla amb el públic i que li quedi immune. Ho hagi fet pel motiu que ho hagi fet, que jo desconenc encara que ho puc imaginar, es mereixia una tècnica i una altra tècnica per protestar. Què té al cap aquest home? Però com se li acut encarar-se a un aficionat? De fet, per mi, hauria d'haver estat expulsat. Si és professional, és professional, i ho ha de demostrar tot manentenint el temperament a ratlla, i no ho sap fer, que se'n vagi a casa i miri el bàsquet per la tele. Però resulta que la tècnica ha estat per Barton.
Per cert, aquí penjo el video del resum de l'ACB. Sort que el Ricoh també n'és membre, d'aquesta associació perquè si no, no vull ni saber com ens tractarien en les seves cròniques.

I ja som colíders!!

Qui ens ho havia de dir fa tres o quatre setmanes que avui, el RicohManresa seria colíder de la Lliga ACB al costat de la Penya, l'Akasvayu, el Barça, el Granada i el Madrid. L'ACB.com parlava de la revolució dels modestos pq ningú no hauria donat ni un cèntim (q es menys q un duro) apostant que ara estaríem aqui. I encara hauria donat menys si hagués dit que hauriem guanyat al TAU, al Caja San Fernando (ara Cajasol), al Menorca i al Fuenlabrada (aquest per 17 punts!!!!).
Ara però, toca no fer-nos il·lusions i seguir pas a pas. Els grans encara no estan del tot conjuntats i contra el Ricoh surten fluixos, sense anar a totes. Però a partir d'ara és d'esperar que ja ens busquin des d'un principi, sense donar-nos aquesta arrencada on ens escapem de 10 punts i que després ens donen vida durant tot el partit. Diumenge vinent ens veurem les cares amb el Valladolid, que serà una nova prova de foc (molt més que amb el TAU -l'any que vam baixar, un dels últims partits guanyats, sino és que va ser l´últim, va ser casa contra ells i després vam perdre i baixar amb el Menorca) i a partir d'aquí veurem com va tot. Tenim una bona plantilla i bon entrenador. Ara només falta creure que es pot fer bé, que no pugin els fums i sobretot GUANYAR!!!

ACB! ACB! ACB! ACB!

Si senyor! Ahir ho vam aconseguir a Huelva, ara ja Som ACB un altre cop. Només ha costat una temporda, però ha estat una temporada llarga, dura, plena de patiment i fins que no ho hem tingut a la mà gairebé no ens ho hem cregut (bé amb el 2-0 conta el Huelva ja semblava que tot era possible). I ara, esportivament ja som ACB, i esperem que per despatxos també. I si aquest any ha estat normal patir, tocar els llocs de descens i resar per poder pujar, la pròxima temporada també tocarà patir, resar, anar a Montserrat a posar ciris i esperar que Déu escolti les pregàries, perquè "Resa" mira q s'arriba a dir cops al Congost, ara, els aficionats potser ho haurien de fer una mica. Però i si Déu no existeix? Doncs per si de cas, cal començar a fer les coses bé, trobar calers, fer un bon equip i jo que se!!!! La qüestió és que mai més tornem a la LEB, ni que sigui per estar-hi de pas, com aquest any. Més val no patir i gaudir de l'espectacle ACB que no pas cremar-se amb les flames de l'infern mentre ens passegem pel purgatori. Clar que també estaria molt bé tornar a guanyar l'ACB, guanyar la Copa de Rei i jugar a Europa. Això ara és una utopia. Però també ho era a principis de la dècada dels 90 i es va aconseguir. Així que ja vurem que passa.

Per fi als play-off

Finalment, el Ricoh s'ha classificat pels play-off. Al final de la primera volta, amb els llocs de descens a tocar això semblava impossible. Però a la segona volta la dinàmica va canviar i es va començar a guanyar partits i ahir, després d'un partit d'infart a l'Hospitalet es va aconseguir la classificació matemàtica. De fet no va ser un dels millors partits que he vist. Qualsevol dels dos equips podria haver guanyat per vint punts de diferència si hagués estat una mica més encertat o no s'haguessin perdut tantes pilotes, però el que conta és que el Manresa va guanyar. Ara només queda una jornada i s'ha de gunyar per intentar estar entre els quatre primers i lliutar per tornar a ser allà on tots ens mereixem, a l'ACB!!!

Vacunat pels infarts

Anar a veure el Ricoh cada dia és menys apte per cardiacs. Si contra el Lleida vam haver de veure una pròrroga després de guanyar per casi 20 punts, avui se n'han jugat dues contra Los Barrios. I altre cop la mateixa història. A la mitja part es guanya de casi 20 punts i a l'últim minut Los Barrios s'ha posat per davant. Sort del triple providencial de l'Espil que ha empatat... és un gat vell aquest home però segueix sent tot un mestre i quan tira no li tremola el pols.

I després una pròrroga i després encara una altra. Però la sort, ara, està de cara als manresans i s'ha guanyat. Ja falta menos per pujar a l'ACB.