Neix www.poujove.cat

Des del passat 23 d'abril el Pou Jove, suplement jove del Pou de la Gallina ja té el seu propi blog: http://www.poujove.cat/ Aquí hi ha un recull de les entrevistes, el reportatges, les crítiques de llibres, videojocs, cinema i música, i tots els altres continguts de cada número.

No es llegeix en català

Segons explica el diari Avui el 80 per cent dels llibres llegits a Catalunya són en castellà. Això es pot interpretar de moltes maneres. I una d'elles és la que en fan des de les editorials: diuen que ara hi ha més lectors que mai i que falten les dades de fa vint i trenta anys per poder comparar. Les altres: falta oferta i a les grans superfícies els llibres en castellà es veuen més que els que estan en català i jo no seré pas qui ho negarà. És veritat que falta oferta. Tot i que els grans best sellers sempre són traduïts al català, tot just ara, després de la macrofusió entre Columna, 62 i Proa estan neixent noves iniciatives com Butxaca, el segell de butxaca del grup i Ara Llibres no para de treure llibres al mercat, dia si dia també, tot i que a vegades són llibres de consum, d'usar i llençar, en d'altres publiquen llibres molt i molt interessants com Mil Sols Esplèndids. Per altra banda, i respecte a la mala ubicació en els punts de venda, si que és cert que en molts productes la seva disposició influeix en la compra d'una cosa o una altra. Però no ens hem d'enganyar: un llibre no és un paquet de pasta ni un pot de sabor. Comprar un llibre requereix d'un ritual una mica més elaborat:

1. No serveix qualsevol llibre.

2. La compra ha d'estar meditada. No es pot anar a la llibreria i dir, a veure que hi ha a l'aparador i quin és el que han posat més bé.

3. Si el llibre està escrit en català no el compraré en castellà, igual que si l'autor l'ha escrit en castellà no en compraré la traducció al català.

4. Contra les editorials: no pot ser que un llibre en català costi 25 euros i la seva versió en castellà "només" 19. Cal una igualtat de preus i no serveix anar a fer el ploricó a l'administració (ja n'hi ha prou de viure al país de la subvenció).

I després d'això només puc dir que si, és cert que per una banda les editorials s'han de posar les piles per vendre més en català i robar part de la quota que el mercat castellà. I que els infants llegeixin més en català que no pas els adults s'ha d'aprofitar per al futur. Però també cal que cada cop que algú es compri un llibre faci una petita reflexió sobre en quins idiomes existeix el llibre i si l'ha de comprar en català o en castellà.

Els Pilars de la Terra, a la Televisió

'Els pilars de la Terra', el best-seller de Ken Follet la seqüela del qual 'Un Món sense fi' va arrasar a les llibreries espanyoles el passat nadal, es convertirà en una sèrie de televisió gràcies a Ridley i Tony Scott. La intenció dels productors és que la sèrie estigui preparada l'any que ve. "Esperem presentar la sèrie davant el públic en el termini d'un any", va afirmar David Zucker, president de la divisió de televisió de Scott Free en declaracions a 'The Hollywood Reporter' recollides per otr/press en les que també va afirmar que Follet no participarà directament en l'adaptació de la seva novel·la a la petita pantalla. encara que va assegurar que l'autor estarà "tan implicat com ell vulgui" en la producció.

Els germans Scott ja estan cercant un guionista perquè adapti l'extensa història de 'Els pilars de la Terra' a la petita pantalla i la converteixi en una sèrie de televisió de què encara es desconeix la seva durada, que podria ser com a mínim de vuit capítols. L'únic que se sap a ciència certa és que serà una autèntica superproducció que pretén seguir l'exemple de la reeixida 'Els Tudor' i per aconseguir-ho Ridley i Tony Scott no escatimaran en despeses.

I més els val gratar-se la butxaca si volen estar a l'altura perquè, per exemple, cadascun dels capítols de la sèrie que pretenen que els serveixi com a mirall en què mirar-se, 'Los Tudor', compta amb un pressupost de dos milions de dòlars. Però en aquest projecte la dels germans Scott es tracta d'una inversió gairebé segura. No en va 'Els pilars de la terra' és un dels llibres més mediàtics de les últimes dècades de què s'han venut més de 14 milions de còpies a tot el món.

Ambientada en la a Anglaterra en l'Edat Media en el segle XII, la seva història es desenvolupa entorn de la construcció de la catedral de Kingsbridge i en ella es barregen aventura, drama, suspens, romanç i acció. Els seus més de 1300 pàgines contenen primera matèria suficient per fer de 'Els pilars de la Terra' també un èxit en la petita pantalla.

Cuitadà de Segona, en català

Aquest migdia he vist el reportatge de Telemadrid on es denuncia la imposició del castellà en tots els àmbits públics a Catalunya i m’ha deixat molt preocupat. No ho havia pensat mai però jo sempre he estat víctima del sistema educatiu imposat pels nacionalistes. Jo només he aprés la llengua catalana i això em porta problemas molt greus. No puc surtir de Catalunya perquè ningú m’entén. Quina llàstima no poder anar fins a Saragossa o Madrid, i tampoc poder anar cap als països hispano-americans, on es parla llengua castellana, perquè tal i com fa un anys el rei Joan Carles va dir, els índigenes es delien per parlar la llengua de Cervantes i no va ser necessari el genocidi, que ara si que estem acometen a Catalunya contra els castellanoparlants. Si vaig al quiosc no puc comprar gairebé cap revista ni cap diari, excepte el Regió7, l’Avui o el Periódico. Ostres, es que ningú em va ensenyar a parlar castellà. Quan miro la televisió només puc veure TV3, el Canal 33 i les televisions locals perquè els altres canals, que no sé ni com es diuen, per culpa d’aquest sistema educatiu no ho entenc. I ara que he comprat un descodificador de TDT, gairebé no em serveix de res. Hi ha 24 canals però només 4 són en català. Sort en tinc del meu pare que va estudiar sota el franquismo (quins temps aquells!!!) i em pot traduir els informatius d’Antena3. Quina enveja tinc dels espanyols. Bé, de fet també m’ha fet el doblatge del vídeo de Telemadrid, que està al youtube!! Durant el franquisme si que hi havia biligüisme i es podien aprendre les dues llengües i no passava res. Hi havia un respecte per tothom, no es perseguia ningú, els llibres, tots eren en dues llengües i si es volia publicar en català ningú et deia res, i en castellà, tampoc. A més, llavors també s’ensenyava el castellà a les escoles i no s’adoctrinava a ningú ni perquè fos nacionalista ni per aconseguir que es convertís a l’extrema dreta.
A l’estiu, quan em van diagnosticar el Guillen Barre, primer no sabia el que em deien. Sort que el metge era molt comprensiu i es va adonar que el nom de la malaltia me’l deia en castellà. Quan em va dir que jo patia el síndrome de Guillem Barre, tot va quedar arreglat. No em va haver d’explicar res més.I ara si em permeteu me’n vais a mirar Silenci?, al 33, perquè els altres canals no els entenc. I tot per culpa d'aquests nacionalistes que no han deixat que a l'escola m'ensenyin a parlar el castellà.