El mes d'agost passat, quan estava ingressat a Sant Joan de Déu, em van regalar Els Pilars de la Terra. Tot un totxo de llibre i que cada cop que el veia em passaven les ganes de llegir-lo, però un bon dia vaig fer el pas i vaig començar a llegir-lo. I tot que ja sabia que era tot un clàssic quan el vaig llegir, vaig saber perquè. De fet, tot i les mil i picu de pàgines que tenia, me'l vaig llegir en 15 dies.
És un llibre llarg, molt llarg, però que es fa curt. Pàgina rere pàgina no deixa de sorprendre's i quan sembla que la història ja està a punt d'acabar-se, la novel·la pren un nou i sorprenent gir que encara és millor que el que ha passat fins al moment.
L'eix central de la història volta sobre la construcció d'una catedral i del seu arquitecte, en Tom Builder. Al voltant de la catedral es creen amors, odis, conspiracions, aliances, traicions... que no deixen de sorprendre pàgina rere pàgina.
És un llibre llarg, molt llarg, però que es fa curt. Pàgina rere pàgina no deixa de sorprendre's i quan sembla que la història ja està a punt d'acabar-se, la novel·la pren un nou i sorprenent gir que encara és millor que el que ha passat fins al moment.
L'eix central de la història volta sobre la construcció d'una catedral i del seu arquitecte, en Tom Builder. Al voltant de la catedral es creen amors, odis, conspiracions, aliances, traicions... que no deixen de sorprendre pàgina rere pàgina.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada