Aquest dissabte vaig tenir l'ocasió de redescubrir un grup manresà que feia molts anys que no escoltava. De fet, jo em vaig quedar amb el seu segon disc, Fugaç, quan encara eren un duet i l'Àfrica no cantava en cap ni un dels seus temes.
Naturalment que el millor de tot va ser escoltar la seva música en directe però la presentació també ser un plaer. Volien fugir del tradicional escenari per acostar-se al públic i ho van aconseguir. Ells van situar-se formant una rotllana enmig de la sala gran de El Sielu i es van envoltar de petites espelmes. Tots donaven la cara i també l'esquena perquè tenien públic pels quatre costats (i a més a més estàvem tots assentats, cosa que a mi em va anar genial perquè no em vaig cansar).
Al llarg del concert també van presentar dues cançons del nou disc que ara començaran a grabar i només queda dir una cosa. Ja espero que surti al mercat per comprar-lo (o potser baixar-me'l x l'emule)
Naturalment que el millor de tot va ser escoltar la seva música en directe però la presentació també ser un plaer. Volien fugir del tradicional escenari per acostar-se al públic i ho van aconseguir. Ells van situar-se formant una rotllana enmig de la sala gran de El Sielu i es van envoltar de petites espelmes. Tots donaven la cara i també l'esquena perquè tenien públic pels quatre costats (i a més a més estàvem tots assentats, cosa que a mi em va anar genial perquè no em vaig cansar).
Al llarg del concert també van presentar dues cançons del nou disc que ara començaran a grabar i només queda dir una cosa. Ja espero que surti al mercat per comprar-lo (o potser baixar-me'l x l'emule)
1 comentari:
Jo també hi vaig ser aquell 5 de maig a El Sielu de Manresa. Va un concert únic i irrepetible! Magnífic! Impressionant! Impecable! Entre tots vam formar un cercle màgic...
Publica un comentari a l'entrada