Berlin: la Ciutat que no s'acaba

Anar a Berlín és anar a la ciutat inacabable. D’entrada, és una ciutat enorme. No tant com Nova York, però tampoc no li té res a envejar. I a més, la seva història és llarguíssima. Per començar, si el dia és clar, val la pena enfilarse a la Torre de la Televisió i fer una ullada general de la ciutat. La torre, acabada el 1969, de 368 metres d’alçada, va ser tota una demostració del poder soviètic i es pot veure des de gairebé qualsevol punt de la ciutat, tant des de l’antiga zona comunista com des de la capitalista. Un cop a dalt, es pot veure la geografia de la ciutat, on el verd s’alterna amb els edificis. A més, es troba a l’Alexanderplatz, un dels punts neuràlgics de la ciutat.
I a partir de la torre, Berlín té una llista inacabable de llocs per visitar. Començant per les restes del Mur, la Postdamerplatz, ple d’edificis nous i moderns, encapçalats pel Sony Center, el Bundestag (seu del Parlament alemany), on l’edifici original ha incorporat una moderna cúpula de Normand Foster (l’arquitecte del nou Camp Nou), la Porta de Brandenburg, monuments a les víctimes del nazisme, l’illa dels museus... I de nit, la ciutat tampoc no fa curt. La festa comença molt tard però s’acaba molt d’hora, si és que s’acaba, perquè es pot anar a una discoteca abans no tanquin el metro, i quan se n’ha sortit ja torna a estar obert. De locals per sortir n’hi ha per tota la ciutat, però destaca el Weekend, al dotzè pis d’un bloc d’oficines a l’Alexanderplatz. Des d’allà,es pot veure la ciutat a les fosques al ritme de la música electrònica. I mentre els uns ballen, els tramvies passegen contínuament per l’antiga zona soviètica de la ciutat.