Els dimarts amb Morrie

Un bon dia, Mitch Albom veu per televisó que un dels seus exprofessors, en Morrie, pateix una malaltia terminal i això no el deixa indiferent i si posa en contacte. Amb aquest inici, de seguida un sap com acabarà la novel•la, però això no li treu atracció, sinó tot al contrari, fa que encara en tingui més. A partir d'aquí, dimarts rere dimarts, alumne i professor es troben. I dimarts rere dimarts parlen de temes que els preocupen: el món, de sentir llàstima per un mateix, la recança, la mort, l'amor... i així fins a catorze dimarts.
Les converses fugen de les banalitats i els tòpics més recurrents al tractar aquestes temes i no tan sols arriben al cor, sino que també fan pensar, i molt. A tot això s'hi afegeix una bona qualitat literària i no és en va que durant molt de temps hagi estat, discretament, un dels best sellers mundials. A més, tot i la duresa de la situació, ni tan sols quan és a les portes de la mort Morrie fa pena ni llàstima: és tot un exemple de ganes de viure, de valor i un gran esperit de superació. A més, ni en les escences més dures es cau en la morbositat vanal i inútil que no ens porta enlloc i que ara està tant de moda per enganxar audiència. I si algú ja l'ha llegit (fa anys que està al mercat) n'existeix una segona part: Morrie se'n va.