diumenge, 28 d’octubre del 2007

I ja som colíders!!

Qui ens ho havia de dir fa tres o quatre setmanes que avui, el RicohManresa seria colíder de la Lliga ACB al costat de la Penya, l'Akasvayu, el Barça, el Granada i el Madrid. L'ACB.com parlava de la revolució dels modestos pq ningú no hauria donat ni un cèntim (q es menys q un duro) apostant que ara estaríem aqui. I encara hauria donat menys si hagués dit que hauriem guanyat al TAU, al Caja San Fernando (ara Cajasol), al Menorca i al Fuenlabrada (aquest per 17 punts!!!!).
Ara però, toca no fer-nos il·lusions i seguir pas a pas. Els grans encara no estan del tot conjuntats i contra el Ricoh surten fluixos, sense anar a totes. Però a partir d'ara és d'esperar que ja ens busquin des d'un principi, sense donar-nos aquesta arrencada on ens escapem de 10 punts i que després ens donen vida durant tot el partit. Diumenge vinent ens veurem les cares amb el Valladolid, que serà una nova prova de foc (molt més que amb el TAU -l'any que vam baixar, un dels últims partits guanyats, sino és que va ser l´últim, va ser casa contra ells i després vam perdre i baixar amb el Menorca) i a partir d'aquí veurem com va tot. Tenim una bona plantilla i bon entrenador. Ara només falta creure que es pot fer bé, que no pugin els fums i sobretot GUANYAR!!!

dijous, 25 d’octubre del 2007

Agressió al tren

Una agressió com la que va passar el 7 d'octubre en un tren de FGC, per sort, no passa sovint, tot i que possiblement d'agressions al tren n'hi ha de tan en quan. Aquest cop, el que ha passat ha sortit a la llum i si ha agafat la volada que té és perquè les càmeres de FGC ho han grabat. Jo estic a favor que es difonguin les imatges, sempre i quan es protegeixi la privacitat de la menor (l'agressor q es foti -a la presó-). Tot i això, no m'agrada el gir que ha donat la cosa i el morbo que s'ha arribat a crear al seu voltant. Que hi hagi morbo és normal, però cal que es parli del cas les 24 hores del dia? Cal que tots els informatius faci dos dies que obren amb el mateix? Jo crec que no. Les imatges han de servir per demostrar que no es pot anar pel món foten el que es vol i que la justícia serveix per alguna cosa. Pel que no pot servir és pq aquest paio q no treballa pq cansa tingui els collons de demanar 2000 euros per anar a un programa de televisió (segons Rac1) i que se'l persegueixi d'aquesta manera fent-li el joc (pq al tiu li encanta estar davant les càmeres).

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Oporto: la Ciutat dels ponts i les Esglésies


La desembocadura del Duero, que en el seu últim sospir banya Oporto, és el que ha marcat la geografia de la ciutat. El seu barri antic neix a la riba dreta del riu i des d’allà la ciutat s’estén per un ampli territori. En aquest barri antic és gairebé impossible fer quatre passes sense topar amb una església. De fet, a la zona més cèntrica de la ciutat se n’hi concentren prop d’una trentena i la majoria són dignes de ser visitades. Els temples són també un repàs dels estils arquitectònics que han dominat Europa des de l’edat mitjana, i n’hi ha que s’hi concentren tots a l’hora, com en el cas de l’església de Santa Clara o la catedral. I entre església i església, s’alça la torre dels Clergues, des d’on es pot tenir una bona perspectiva de gairebé totes les teulades de la ciutat.
Pel que fa als ponts, tots tenen unes dimensions impressionants, tant d’amplada com d’alçada. En total, n’hi ha sis que travessen el Duero i els més característics són els ponts de l’arquitecte Eiffel. Pel primer,actualment ja en desús, hi passava el tren. I per l’altre, anomenat Lluís I, per dalt hi passa el metro i per la passarel·la de baix, els cotxes. Els altres quatre ponts són més moderns però no per això perden espectacularitat.
I entre els ponts i les esglésies, Porto també té una gran varietat gastronòmica. S’hi pot tastar la cuina típica a base de carn o peix, sempre acompanyat de patates i arròs. Però també és típic menjar una francesinha al costat del riu. Es tracta d’un plat ràpid però molt elaborat i acompanyat d’una salsa feta a base de vi i cervesa.

diumenge, 16 de setembre del 2007

Bona Sort. Boa Sorte

Després d'uns dies a Portugal he tornat "contaminat" amb aquesta cançó. Es pot sentir a totes les ràdios i a tot'hora. I ara que estik aquí, en comptes d'explicar les quatre coses viscudes en aquelles terres em limito a deixar que disfruteu amb aquest videoclip. Boa Sorte està cantada per la brasilera Vanessa da Matta i també l'acompanya Ben Harper.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Un matí de diumenge a Montserrat

Són les 9 del matí. Surto de Manresa, però abans passo a buscar el diari. La ciutat no està deserta, però poc ni falta. Un cop a la carretera, hi ha algun cotxe més, pero ben pocs i només alguns moteros trenquen la monotonia.
Arribo a Monistrol. I dir que el pàrquing del cremallera està mig buit és exagerat. Ni una quarta part està ocupada pels vehicles. Debien fer l'obra amb molta visió de futur. Deixo el cotxe i pels voltants del pàrquing no hi ha gaire gent. Només alguna família amb canalla que ha vingut a passar el dia. Compro el bitllet i me'n vaig cap a l'estació. Allà tampoc hi ha ningu pq acaba de passar-ne un. M'hauré d'esperar vint minuts. I mentre passa l'estona va arribant gent. Al final l'andana queda força plena i quan arriba el cremallera sembla el metro. Presses per entrar i ocupar algun lloc. Però tot està ple. Dues parelles joves s'aixequen (jo crec que eren parelles, anaven agafats d la mà) i deixen seure a la gent gran. I la gent gran els hi agreeix durant tot el viatge. I entre agraiment i paisatge que no es veu perquè hi ha molta boira el "crema" arriba a Montserrat. I baixar d'allà és un descans perquè això d'anar dret i fer pujada no és el meu fort.
I un cop a la plaça la tranquilitat del desert manresà s'ha convertit en anar i venir de gent, però és un anar i venir de cap de setmana. Sense presses per anar a enlloc, amb la tranquilitat de poder mirar les coses sense tenir res millor a fer que esperar el moment de tornada.
Un cop passada la plaça dels matons (dels matons de llet, no pas de matar) l'ambient és el mateix i... sorpresa. La cua per pujar a veure la verge és curtíssima. Així que m'hi enfilo. A mig camí, però ja hi ha cua, estan aturats. Però no passa res. En cinc minuts soc a dalt i li toco la mà. I allà em trobo amb dues senyores que venen en contradirecció. Un senyor les adverteix i giren cua. A la sortida, es posa un ciri. I amb el ciri encès toca anar a missa, a veure que diuen els de la Penya Blaugrana, que avui, estic Montserrat per treballar. Fer fotos, escoltar-los... però això ja són figues d'un altre paner.
I després, un cop ha acabat tot, tornar a agafar el cremallera (q no és gens barat) fins a Monistrol. Ara va més buit, però deu n'hi do. I la carretera de tornada és de nou un osais de tranqulitat. Pocs cotxes, conduccció amb tranquilitat. I de seguida a casa. I ara, a dinar. Paella, que som diumenge.

dimecres, 29 d’agost del 2007

Outlet!


Aquesta delicia d'etiqueta la vaig trobar fa uns dies a l'outlet de la Nike a la Roca del Vallès. Com es pot apreciar a la imatge, el preu recomanat de la gorra era de 10 euros, però la venien força més cara (35). Així jo també faria negoci!!!

dijous, 23 d’agost del 2007

La vergonya de la Renfe

Avui després de molt de temps m'he dignat a fer una gran gosadia, agafar el tren de la Renfe. I m'ha caigut l'ànima als peus. Hi havia un anunci del Síndic de Greuges on s'animava a queixar-se sobre els mal tractes rebuts x part de l'administració!! De fet, feia aquestes preguntes:

- Tens un discapacitat al teu càrrec i no arriben els ajuts?
-Aquí jo dic: Òstia, q si vas amb cadira de rodes i has d'anar amb Renfe tens mil problemes!!! Primer, que no pots arribar ni a l'andana, segon que per pujar al tren hi ha dos esgraons i per pujar-hi amb cadira tot sol et pots trencar les dents, la columna que et queda sencera i acabar sota les rodes del tren. I si el vols adaptat resulta que has de trucar el dia abans i ells et diuen a quina hora passarà el tren el qual podràs pujar!! Òstia!! Í si has d'anar al lloc al matí i et diuen q l'agafis a les 8 del vespre?? I després t'asseguren un tren adaptat per la tornada?

Segona pregunta:
-L'ajuntament no respon els teus escrits?
-Cullons, no sé que fa l'ajuntament si hi ha problemes, però el personal de la Renfe sempre desapreixia (tal i com passa quan pugen pintes xungues i que tenen ganes de gresca al tren)!!! Ara, diuen que ha posat informadors, però no crec pas que solucionin gran cosa, pq si hi ha una avaria el tren va mitja hora tard, no cal que t'avisin, que ja ho saps, això!!!!

Tercera i última pregunta:
-Mesos en llista d'espera?
-Rosalies de Barcelona fa mesos que està en llista d'esperar per ser operada, i després que hagin fallat les venes, els ronyons, les arteries, hagi tingut mes d'un atac de cor i varios derrames celebrals, algunes grips i tres mil malalties rares, la Magadalena Álvarez va i demana paciència!!!! Més paciència que la que ja han tingut els mils de persones que s'han quedat atrapats en un tren, que s'ha esperat 4 hores en una estació que a la feina casi ja no es creien que pogués ser que per desena vegada en una setmana arribessin tard.... Cullons, que això és una falta de respecte!!! Si no et poden oferir un servei, doncs que no tel cobrin i t'avissin amb antelació, que no és que siguem la riota d'Europa, som la riota del Tercer Món.

Per tot això, jo demano la retirada, per part de Renfe, d'aquest anunci. I si més no, demano que Renfe també digui que si el seu serveiu no funciona, pots reclamar (i q et donguin resposta...)

Salut i com deia el mite: Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados.