ACB! ACB! ACB! ACB!

Si senyor! Ahir ho vam aconseguir a Huelva, ara ja Som ACB un altre cop. Només ha costat una temporda, però ha estat una temporada llarga, dura, plena de patiment i fins que no ho hem tingut a la mà gairebé no ens ho hem cregut (bé amb el 2-0 conta el Huelva ja semblava que tot era possible). I ara, esportivament ja som ACB, i esperem que per despatxos també. I si aquest any ha estat normal patir, tocar els llocs de descens i resar per poder pujar, la pròxima temporada també tocarà patir, resar, anar a Montserrat a posar ciris i esperar que Déu escolti les pregàries, perquè "Resa" mira q s'arriba a dir cops al Congost, ara, els aficionats potser ho haurien de fer una mica. Però i si Déu no existeix? Doncs per si de cas, cal començar a fer les coses bé, trobar calers, fer un bon equip i jo que se!!!! La qüestió és que mai més tornem a la LEB, ni que sigui per estar-hi de pas, com aquest any. Més val no patir i gaudir de l'espectacle ACB que no pas cremar-se amb les flames de l'infern mentre ens passegem pel purgatori. Clar que també estaria molt bé tornar a guanyar l'ACB, guanyar la Copa de Rei i jugar a Europa. Això ara és una utopia. Però també ho era a principis de la dècada dels 90 i es va aconseguir. Així que ja vurem que passa.