Berlin: la Ciutat que no s'acaba

Anar a Berlín és anar a la ciutat inacabable. D’entrada, és una ciutat enorme. No tant com Nova York, però tampoc no li té res a envejar. I a més, la seva història és llarguíssima. Per començar, si el dia és clar, val la pena enfilarse a la Torre de la Televisió i fer una ullada general de la ciutat. La torre, acabada el 1969, de 368 metres d’alçada, va ser tota una demostració del poder soviètic i es pot veure des de gairebé qualsevol punt de la ciutat, tant des de l’antiga zona comunista com des de la capitalista. Un cop a dalt, es pot veure la geografia de la ciutat, on el verd s’alterna amb els edificis. A més, es troba a l’Alexanderplatz, un dels punts neuràlgics de la ciutat.
I a partir de la torre, Berlín té una llista inacabable de llocs per visitar. Començant per les restes del Mur, la Postdamerplatz, ple d’edificis nous i moderns, encapçalats pel Sony Center, el Bundestag (seu del Parlament alemany), on l’edifici original ha incorporat una moderna cúpula de Normand Foster (l’arquitecte del nou Camp Nou), la Porta de Brandenburg, monuments a les víctimes del nazisme, l’illa dels museus... I de nit, la ciutat tampoc no fa curt. La festa comença molt tard però s’acaba molt d’hora, si és que s’acaba, perquè es pot anar a una discoteca abans no tanquin el metro, i quan se n’ha sortit ja torna a estar obert. De locals per sortir n’hi ha per tota la ciutat, però destaca el Weekend, al dotzè pis d’un bloc d’oficines a l’Alexanderplatz. Des d’allà,es pot veure la ciutat a les fosques al ritme de la música electrònica. I mentre els uns ballen, els tramvies passegen contínuament per l’antiga zona soviètica de la ciutat.

Ovelles antiespeculació

Fent un passeig de diumenge a la tarda per la nova zona de la Parada, entre cases noves, grues i runes d'obres, em vaig trobar aquestes ovelles que posen una resistència pacífica a la urbanització de més terrenys pels voltants de Manresa. De fet, aquest deu ser un dels últims ramats de bens que encara corren per les nostres contrades i aquesta, possiblement és una de les últimes ocasions ens les encara podran menjar herba seca de la zona.

Bon Nadal

Abans no s'acabi el dia, amb aquestes imatges d'ahir al vespre a la Fia Faia de Bagà us desitjo que passeu un bon nadal i tingueu una bona entrada d'any 2008.

Maleits coloms

Quan vaig anar a Berlin, a totes les estacions hi havia aquestes punxes per evitar que els coloms s'hi aposentin. I jo trobo que és un invent ideal per aqui. La virtat és que ho sembraria tot de punxes per evitar els maleits i fastigosos coloms. Ara només falta que cada cop que es facin obres noves ho tinguin en compte poguem evitar de tenir una ciutat plena de MERDA de colom.

Torna la Mediterrània!!!

Avui comença la Fira Mediterrània i Manresa se'ns omplirà de nou. Els carrers s'omplira de gent i d'espectacles de tot tipus, d'entre els quals es fa molt dificil trobar-ne un que no t'agradi. I aquest any, a més, com a pimícia mundial Mesclat farà aquí la presentació del seu nou disc i la seva nova gira (Cròniques Colonials). Demà, a les 24.00h, a la plaça Major.

I ja som colíders!!

Qui ens ho havia de dir fa tres o quatre setmanes que avui, el RicohManresa seria colíder de la Lliga ACB al costat de la Penya, l'Akasvayu, el Barça, el Granada i el Madrid. L'ACB.com parlava de la revolució dels modestos pq ningú no hauria donat ni un cèntim (q es menys q un duro) apostant que ara estaríem aqui. I encara hauria donat menys si hagués dit que hauriem guanyat al TAU, al Caja San Fernando (ara Cajasol), al Menorca i al Fuenlabrada (aquest per 17 punts!!!!).
Ara però, toca no fer-nos il·lusions i seguir pas a pas. Els grans encara no estan del tot conjuntats i contra el Ricoh surten fluixos, sense anar a totes. Però a partir d'ara és d'esperar que ja ens busquin des d'un principi, sense donar-nos aquesta arrencada on ens escapem de 10 punts i que després ens donen vida durant tot el partit. Diumenge vinent ens veurem les cares amb el Valladolid, que serà una nova prova de foc (molt més que amb el TAU -l'any que vam baixar, un dels últims partits guanyats, sino és que va ser l´últim, va ser casa contra ells i després vam perdre i baixar amb el Menorca) i a partir d'aquí veurem com va tot. Tenim una bona plantilla i bon entrenador. Ara només falta creure que es pot fer bé, que no pugin els fums i sobretot GUANYAR!!!

Agressió al tren

Una agressió com la que va passar el 7 d'octubre en un tren de FGC, per sort, no passa sovint, tot i que possiblement d'agressions al tren n'hi ha de tan en quan. Aquest cop, el que ha passat ha sortit a la llum i si ha agafat la volada que té és perquè les càmeres de FGC ho han grabat. Jo estic a favor que es difonguin les imatges, sempre i quan es protegeixi la privacitat de la menor (l'agressor q es foti -a la presó-). Tot i això, no m'agrada el gir que ha donat la cosa i el morbo que s'ha arribat a crear al seu voltant. Que hi hagi morbo és normal, però cal que es parli del cas les 24 hores del dia? Cal que tots els informatius faci dos dies que obren amb el mateix? Jo crec que no. Les imatges han de servir per demostrar que no es pot anar pel món foten el que es vol i que la justícia serveix per alguna cosa. Pel que no pot servir és pq aquest paio q no treballa pq cansa tingui els collons de demanar 2000 euros per anar a un programa de televisió (segons Rac1) i que se'l persegueixi d'aquesta manera fent-li el joc (pq al tiu li encanta estar davant les càmeres).